Passa el temps

Anem fent camí. Camí al desconegut món de l'incògnit futur. Hi ha gent que baixa del tren en marxa. N'hi ha que segueixen esperant el seu destí a bord. L'estació encara és lluny... o això sembla... El bitllet m'el varen donar avui fa molts anys i he viatjat des llavors fins ara en l'alegria del primer dia. Tu m'has acompanyat i jo a tu. Ells varen aparèixer del no res per donar-li sentit a la vida. El temps i els paisatges van passant. Dia a dia ens recorden la bellesa del quotidià esdeveniment. Passa el temps i amb ells els dies, i els records queden a la butxaca. I això ens fa ser conscients que cada estació que deixem enrera ens apropa a la fi. Haurem de passar el testimoni, però encara ens queda via per recórrer! Encara estem a temps d'ajudar-nos a entendre la vida...