Boles de plata

Cada matí la meva dona em prepara un entrepà embolicat en paper de plata. Jo l'obro i sigilosament engoleixo el pa, l'oli i l'embotit. Tot junt, a mossegades. De vegades em trobo amb la sorpresa que és de tonyina o de formatge. Umm, el formatge... és un vici... recordo que de jove quan prenia 'queso' del bo... o sigui formatge ben curat, em suava el nas. Això era senyal inequívoc que el formatge era de bona qualitat. Quin plaer... Amb la tonyina, es pot fer el 'fill de puta', que és el 'bocata' de tonyina per excel·lència! amb olives farcides, anxoves i pebrot. És per llepar-se els dits. Bé, com deia, en finalitzar les últimes engrunes de pa que sempre queden entre els plecs brillants del paper de plata que recordan la superficie lunar, arriba l'hora de fer una bola el més esfèrica possible. Sempre amb la part oliosa cap a dintre, eh? Prement primer amb el palmell de la mà en cercles com si de plastilina es tractés i després ajundant-vos dels dits per configurar un meteorit platejat perfecte de color semblant al 'feldespato' (quina paraula més maca). I tot això perquè? Doncs per continuar la meva absurda col.lecció de boles de plata que em dona per fer cada estiu. Ag!