Patiment del ferro

Aquest matí he vist l'obra que veig cada matí. Feia dies hi havia uns ferros alineats mirant al cel que esperaven ser engolits pel ciment. Finalment ha arribat el dia, i avui ja eren a l'interior de la columna de ciment armat. Jo al passar he pensat: Deuen patir els ferros allà dins? Els espera una pila d'anys dintre del ciment imaginant-se esquelets, aguantant el pes de l'edifici! Claustrofòbia? Por a la foscor? Pobres. Però sort que és provisional, d'aquí a uns anys quan nosaltres ja no hi siguem, alguna monstruosa màquina dirigida per un home del futur els traurà de sota la runa i els durà a una deixalleria a on seran triats i mobilitzats cap a un forn gegant que els diluirà per ser útils en un altre menester. Quina vida la del ferro! Maleït el dia que el varen treure de les muntanyes per ser útil a la humanitat...