Mirant de reüll veig pel retrovisor el que queda de l'estiu. Uns dies desenfocats que recordo amb poca memòria i prenostàlgia. Però no m'han passat volant com diu la gent, m'han passat al seu ritme. Amb calorosa paciència i refrescants bacaines sota un arbre tictagejant. Uns dies de vint-i-quatre hores, d'altres de mil quatre-cents quaranta minuts i els millors comptats per segons. Em passat uns 'ratus macus' deia l'avi! Quina raó tenia... Estones boniques com aquestes n'hi ha poques, s'han d'aprofitar i recordar! Aaai l'estiu! El miratge dels dies feliços sense fi s'ha acabat.
Potser els dies han passat al ritme normal, però segur que tenir-ne algun més no t'hauria molestat...
ResponElimina