El peròquèdiuscionari ho deixa clar. Multiplicar l'absurd per l'inconscient no és el mateix que dividir lo fràgil en mil pedassos… però s'hi assembla! És una bomba de rellotgeria de laberíntics cables multicolors i desconnexió impossible. Patejar-se l'incomprès requereix d'una generositat absolutament en desacord amb l'eficàcia de ser útil. És així que jo ho entenc! I els primmirats esvalotadors de les fa.làcies discorren amb talent inaugurat per l'avinguda de la memòria absent. No els queda més remei. Això és una vergonya… Mare meva… On anirem a parar d'aquesta guisa!
És per atzar que hi ha algú més per aquí? (Homenatge)
Traieu-me de sobre aquest embolic, jo vull raonar i ser precís. Vull fer de la precisitat el meu estil, de la claredat la meva doctrina, de l'enteniment el vostre amic. Sense embuts! Amb destresa. Però la llarga espera del mot prenyat dóna a llum infinitat de lletanies malcarades. Incompreses. Un manyoc d'adversitats que, malgrat tot, acaronen l'inspiració.
Som-hi! Endavant! No renunciïs al teu enginy!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada