dilluns, 26 de setembre del 2011

Els cinc sentits

M'autoresponc en un món de sords on les meves preguntes no van enlloc i on els cecs palpen l'aire a la recerca de codis tàctils per resoldre. Però els mots-endevinalla passen lliscant desapercebuts i desapareixen. Quin gust tenen les maleïdes expressions facials desafortunades? Quina olor fan les dolces i lluents lloances? Tots els sentits posats a disposició de les relacions humanes i què en traiem de profit? El triomf de les perversitats, la victòria de l'incongruència, la fi de l'essència… Tinc ganes de perdre de vista les males arts de convivència i deixar d'escoltar tantes barbaritats a diari. Vull disposar del plaer de donar la mà als enemics i escoltar d'ells unes sàvies paraules. Deixeu-me assaborir la vida en pau i desenvolupar els meus ferits sentits en menesters més ancestrals i dignes.

3 comentaris:

  1. Sembla que per demanar clemència, o una mica de pau, també cal posar-hi els cinc sentits.

    ResponElimina
  2. Si dones la ma als enemics o han deixat de ser enemics i per tant són neutrals/amics/coneguts i saludats o enterres els seus cadàvers :D

    ResponElimina
  3. Afortunadament sols tenim cinc sentits...

    ResponElimina