Ja hi tornem a ser...

El dia es lleva ennuvolat tot badallant, adormit i mandrós. Els núvols plujosos i grisos ajuden a fer-ho més difícil si es pot... No és un dia qualsevol, no, és un dia diferent que romandrà així fins que la quotidianitat se'l cruspexi, aproximadament a mig matí si Déu vol. Al carrer la gent fa com si rés, però els rostres tristament contrariats deixen entreveure el desencís existencial del moment. Cares de pocs amics... La tibant situació es palpa en l'aire... Un cop a la oficina, la panxeta ens toca la taula confirmant la disbauxa gastronòmica i les bones hores d'amaca sota els arbres rumiant el que hauria d'estar fent però no faré. I a poc a poc sense pausa ni pressa, anirem fent allò pel que hem vingut i que bonament hem après a fer des de ben petits, perdre el temps pels descosits.