Els primers rajos il.luminen el verd humit de la matinada, i la boira misteriosa, sinuosa s'arrossega. Les tosques pedres del volcà adormit somien que el pintor matina amb colors ben vius a les mans. Les besties badallen i s'estiren mentre escolten la remor del Fluvià, a la ciutat del Sants?
Bon dia Adrià! Aquest primer matí és d'alegria. Tot just sortit de la foscor i els sons subaqüàtics, t'endinses al món de la gana, el treball i la son. Rodejat d'estranys cridaners de colors, conserves la forma comprimida dels darrers dies. Ara mateix l'únic que vols és tornar allà d'on tan tret sense avisar… no volies sortir pel propi peu… no m'estranya! Que bé s'hi està dins aquella nena de somriure pacient i gens arrelats. Però el teu pare et vol conèixer! T'ha estat esperant tot aquest temps, volia saber de la teva cara, els teus pensaments, els teus sentiments. Ets un regal recent obert! Tot per remenar, tot per preguntar, tot per caminar, tot per decidir, tot per viure. Ets nou, si, nou de trinca! ... per nosaltres que t'acompanyarem en el camí fins que facis via tot sol. Benvingut, Adrià. Ah! ... i porta't bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada