dimecres, 26 d’octubre del 2011

La nova moda

Ara s'ha posat de moda no tenir pressa. Als semàfors les motos al ralentí arrenquen amb passivitat a veure qui arriba més tard a la propera cruïlla i els pilots xerren entre ells de les seves coses. Els vianants s'amuntegen als passos de zebra donant prioritat infinita als altres conciutadans... Passi, passi! Vosté primer! Els autobusos parats esperen que la gent de la cua validi el tiquet mentre el conductor els dóna 'ànims'... Amb tranquil·litat, sense presses! Que tenim tot el dia! Els vells caminen a pas de tortuga i els joves a velocitat de vell. Als CAP, els metges operen a l'i-n-s-t-a-n-t però amb destresa ralentida mentre l'infermera es fa les ungles com qui toca el violoncel a ritme d'adaggio. Fins i tot els gossos donen prioritat per aixecar la pota als arbres! Guau, guau! Una ciutat diferent a càmera lenta on l'índex d'afeccions cardíaques a caigut en picat fins desaparèixer... La dignitat de ser l'últim com a valor humà. S e n s e p r e s s e s . . .

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Sóc descobridor

Jo, sóc descobridor. Però no he descobert res encara! Bé, si, només he descobert que no serveixo per descobrir. I es que després de tants anys, ja hauria d'haver descobert quelcom si ho fos. La veritat es que no m'hi implico gaire a descobrir coses... més bé m'espero assegut que em vinguin idees al cap per desenvolupar-les i poder donar a conèixer els meus descobriments al món, però res de res... és inútil! Al meu favor haig de dir que com que altre gent també descobreixen coses (no sóc l'únic descobridor del món), de les coses que hi ha per descobrir cada cop en queden menys. Això de ser descobridor és molt estressant! I quan més estressat, menys descobreixes... I a sobre cobro per descobriment! I ara amb la crisi... estic al descobert!

dijous, 13 d’octubre del 2011

D'avui en vuit...

D'avui en vuit de bon matí, quan la rosada encara sia viva, els tres tombs ens duran per parelles fins els quatre camins. Allà a la cruïlla, dalt del turó, en fila índia i disfressats d'antics autòctons, formarem una sardana de cercles infinitament geomètrics al ritme dels tres quartans del poble i el joglar geperut desafinat. Una rotllana carnavalesca a contrapunt d'aquestes dimensions no es dansa cada jorn, però hi ha precedents il.lustrats en la memòria de les tradicions catalanes ancestrals. Tirada de llargs, tirada de curts i cop final assenyalant al mig... A veure si d'aquesta guisa ens fem escoltar! Fins llavors ens esperen set dies de tibar la corda amb força, plens de misteri i nerviosisme esglaiador al pessebre de la vida... La passió d'un poble, la Festa Major de l'existència ja és aqui!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Els interioristes del terrat

He anat a la perruquería i m'estic redistribuint el cap. Tinc uns nusos que no hi ha qui els desgavelli i haig d'acabar amb tanta punta esgarriada que em trepana el pensament. Penso que entre rínxol i rínxol hi col.locaré un envà per separar els inconvenients de les virtuts, i per dalt hi faré passar un canalet a l'estil romà per hidrogenar les meves idees pensides... si la perruquera ho creu convenient, és clar! Sempre és bo escoltar els professionals del tallacabell... els psicòlegs de la pinta... els tisorers enraonadors... els interioristes del terrat. El que dubto és si ampliar l'avinguda Clenxa per alleugerir-ne la circulació o fer-m'hi una rambla empedrada plena de botiguers d'altres països que acabin de desordenar-me els pocs impulsos elèctrics que m'arriben al cervell. Eh! Les patilles ni les toqui, que d'això m'agrada tenir-ne! Poder les hauriem d'il.luminar amb halògens encastats per realçar-ne els laterals... Ummm... i al clatell (ben rapadet per notar els pèls rígids a contrapèl) m'hi posa un parquet sintètic per on llisquin els residus fluvials. Perfecte! Què li dec?

dilluns, 3 d’octubre del 2011

L'importància del microsegon

Hi ha molts microsegons en la nostra existència, molts. Però d'entre aquests n'hi ha uns pocs d'escollits que son d'una gran importància vital. Tenen al seu ADN un no-se-què especial que els teòlegs, els filòsofs, el científics i els rellotgers encara estan lluny de descobrir. Aquest do els fa ésser únics i decisius en el seu què. Si per mala sort o per increïble fortuna se't creua un a la teva vida o a la del costat, res no serà el mateix. Allà s'acaba una realitat i en comença una altre de ben diferent. Pot ser la fi del món o el principi d'un nou camí ple de possibilitats. Aquests espais diminuts de temps no avisen, succeeixen quan els dóna la gana. Són incridables e inesquivables. Davant del dubte del caire del microsegon a la balança del meu pensament, a mi em fan basarda. Prefereixo no creuar-me'n cap al meu camí per si de cas i seguir caminant amb els meus per la cotidiana i estimada 'normalitat' existencial.