dilluns, 26 de setembre de 2011

Els cinc sentits

M'autoresponc en un món de sords on les meves preguntes no van enlloc i on els cecs palpen l'aire a la recerca de codis tàctils per resoldre. Però els mots-endevinalla passen lliscant desapercebuts i desapareixen. Quin gust tenen les maleïdes expressions facials desafortunades? Quina olor fan les dolces i lluents lloances? Tots els sentits posats a disposició de les relacions humanes i què en traiem de profit? El triomf de les perversitats, la victòria de l'incongruència, la fi de l'essència… Tinc ganes de perdre de vista les males arts de convivència i deixar d'escoltar tantes barbaritats a diari. Vull disposar del plaer de donar la mà als enemics i escoltar d'ells unes sàvies paraules. Deixeu-me assaborir la vida en pau i desenvolupar els meus ferits sentits en menesters més ancestrals i dignes.

dijous, 15 de setembre de 2011

Un temps perdut

He estirat la mà des del llit fins trobar la tauleta de nit. A palpentes he obert el calaix i a dins m'he trobat amb un temps perdut que enyorava. Moments màgics que costen d'arreplegar... estava allà dins immòbil arraulit esperant que algú de bona fe el descobrís. Per sort he estat jo. Obro la llum gratament sorprès però badallant i m'he posat d'empeus. Sense dubtar-ho me l'he emprovat davant del mirall. Em queda bé he pensat... no em tiba per enlloc! Molt bé. Mmmmm... I ara què en faré? L'he d'aprofitar! Saps què?! Sortiré a passejar una plàcida nit per la platja, descalç per percebre la sorra sota els peus i l'aigua glaçada acaronant-me els turmells, mentre escolto la remor difuminada de la mar amb la lluna com a companya... I quan en tingui prou, tornaré a casa a poc a poc per acabar amb la vetllada d'una aclucada d'ulls... Sense presses... Quina sort he tingut!

dimarts, 13 de setembre de 2011

Demà serà un altre dia

Dimarts tretze. Quina mala sort! Avui tot el que em surti malament serà culpa del dia de Mart perquè cau en 13. Ho veus? No serà culpa meva com el reste de l'any, no! Serà degut a l'inoportunitat en la coincidència de dos valors del calendari que sumen 'mala sort'. No passa res. És qüestió d'anar amb compte pel carrer, restant possibilitats a l'atac de l'escull. Vigilar de no ensopegar amb una relliscosa pell de plàtan, que no s'ens cagui un alegre colom amb gastroenteritis al damunt, i que si ens cau una maleïda gàrgola al cap, tinguem reflexos per esquivar-la. Demà serà un altre dia. Dimecres catorze... Ni millor ni pitjor, diferent.

dimecres, 7 de setembre de 2011

La màquina plegaprospectes

Perdem el temps donant-li voltes a les peces del cub de Rubik, passem hores davant d'un taulell quadriculat intentat posar en escac al rei com a bons republicans, ens trenquem les banyes fent estúpids sudokus, fem mots encreuats fins que ens a surt fum del cap i lletres per les orelles, en canvi no tenim paciència ni som capaços de tornar a plegar un prospecte de medicament un cop llegit. Qui és l'enginyer malèvol i recargolat que va dissenyar la màquina plegaprospectes? En lloc de plegar-lo de manera natural i senzilla com qui plega un tovalló, li ha donat per fer-ho de forma laberíntic-abstracto-irracional per fer-nos emmalaltir el cervell d'angoixa i depressió en intentar-ho. Quina medicina! Ens ha convertit en indisposats ineptes i ciutadans preocupats per la papiroflèxia mèdic-informativa! Com a mínim a mi. Seguiré intentant-ho... Maleïda maquineta!

dilluns, 5 de setembre de 2011

Ja hi tornem a ser...

El dia es lleva ennuvolat tot badallant, adormit i mandrós. Els núvols plujosos i grisos ajuden a fer-ho més difícil si es pot... No és un dia qualsevol, no, és un dia diferent que romandrà així fins que la quotidianitat se'l cruspexi, aproximadament a mig matí si Déu vol. Al carrer la gent fa com si rés, però els rostres tristament contrariats deixen entreveure el desencís existencial del moment. Cares de pocs amics... La tibant situació es palpa en l'aire... Un cop a la oficina, la panxeta ens toca la taula confirmant la disbauxa gastronòmica i les bones hores d'amaca sota els arbres rumiant el que hauria d'estar fent però no faré. I a poc a poc sense pausa ni pressa, anirem fent allò pel que em vingut i que bonament em après a fer des de ben petits, perdre el temps pels descosits.

dijous, 1 de setembre de 2011

'Fotocopias en el acto'

Aquest rètol sempre em va semblar d'una ingènua i premeditada visió publicitopecuària per on circulaven en transhumància els indignes fotocopiadors en idèntiques perversions malaltisses. Era una crida sexual a la violació dels drets d'autor destrempats socialment per la tècnica de la modernitat. Un bàndol a la llibertat de la cultura intima e intransigent. Un edicte a la consumació dels fets en alegre sintonia sense eufemismes. Un cos a cos desmesurat d'amor extrem sobre la càlida llum lliscant sense control. Un coit sense fi en secret que culminava en un bessó bastard desprotegit. Era un acte d'amor il.legal? Era un acte eròtic permès? Quins temps aquells!