dilluns, 5 de setembre de 2011

Ja hi tornem a ser...

El dia es lleva ennuvolat tot badallant, adormit i mandrós. Els núvols plujosos i grisos ajuden a fer-ho més difícil si es pot... No és un dia qualsevol, no, és un dia diferent que romandrà així fins que la quotidianitat se'l cruspexi, aproximadament a mig matí si Déu vol. Al carrer la gent fa com si rés, però els rostres tristament contrariats deixen entreveure el desencís existencial del moment. Cares de pocs amics... La tibant situació es palpa en l'aire... Un cop a la oficina, la panxeta ens toca la taula confirmant la disbauxa gastronòmica i les bones hores d'amaca sota els arbres rumiant el que hauria d'estar fent però no faré. I a poc a poc sense pausa ni pressa, anirem fent allò pel que em vingut i que bonament em après a fer des de ben petits, perdre el temps pels descosits.

2 comentaris:

  1. Per mi no és el primer dia, però no vegis quina gràcia m'ha fet posar-me pantalons llargs i sabates tancades a primer hora per veure que després, a mig matí, ja sortia el sol i que em fotré de calor quan surti.

    ResponElimina
  2. si, aquestes setmanes de transició entre estacions son de mal vestir... je, je

    ResponElimina