El dia del meu aniversari

Avui he celebrat el meu aniversari sense voler-ho. Era el meu dia però no ho havia dit a ningú. Estava amb uns amics fent esport… baixàvem de la muntanya caminant, però amb actitud. Jo el primer i al darrere ells. En un segon pla i desenfocats. Hem arribat a la ciutat, vorejant la barana d'aquella plaça inexistent del barri de Tres Torres, esbufegant però no molt cansats. I tot seguit: Sorpresa! M'han felicitat trencant el meu silenci asocial i entre petons i abraçades m'han dut a una terrassa prèviament reservada per commemorar tan remarcable data. Inclòs aquell amic que creia mig enutjat ha vingut! Per si de cas han col.locat unes proteccions de fusta al carrer per impedir la possible intrusió dels vehicles a la vorera mentre festejàvem. Quin detall! Un cubell ple de gel amb cava i uns brindis més tard i de sobte veiem fum i flames més enllà… darrere uns edificis… al camp de l'Espanyol! Però no hi donem importància. Ja s'apaivagarà! Seguim amb la festa i com si rès s'hi afegeig el Ramon d'Espanya i un amic seu que no conec… tzzzzzz… però… tzzzzzz… què hi fa aquest ciutadà al meu somni? Tzzzzzzz… Casum dena! M'ha fotut enlaire el meu dia… o millor dit la meva nit!