El futur dels nostres avantpassats

A les dotze de la nit, l'avui es converteix en demà i el demà en el dia després. Totes les coses que han passat, en un instant varen passar ahir… Ahir, que és el passat d'avui, o ho era? D'abans d'ahir ja ni m'en recordo… A-b-a-n-s d'-a-h-i-r… Això del temps és un 'merder' inexacte, és un espai lineal de tic tacs esponjós, és un recordatori macabre del nostre esdevenir, és el brillant aparador del nostre futur. Pot durar uns segons o uuunnnnsssss ssssseeeeegggooooonnnsssss. Però el rellotge no fingeix, no té iniciativa pròpia. L'agulla va avançant sense compassió o amb alegre lleugeresa… depèn del proper esdeveniment. Passat demà i abans d'ahir, dues jornades separades quatre-cents trenta dos mil segons per on han passat infinitat d'ocasions de parar el temps a intervals o d'iniciar un període de lapses divisibles en moments, són etapes de la vida que ja han conclòs o estàn per començar a ésser, el futur del nostres avantpassats, el passat de la nostre descendència. Tant a prop, però tant distants!