A l'ascensor, millor sol!

Entro a la porteria i corro dissimulant amb rapidesa cap a la porta... ràpid, ràpid! penso dintre meu. Entro i premo el botó abans que la porta s'acabi d'obrir... és una tècnica que s'ha de practicar. Menys mal, aquell veí no arribarà a temps, veig per la finestreta... A l'ascensor, millor sol! És un lloc automòbil en vertical i elèctric on portar a terme tasques molt personals… molt higiènic-espirituals. Mirar-se al mirall per pentinar-se les selles amb el dit prèviament humitejat de saliva, acomodar aquell rínxol de cabell que sobresurt del cap, magrejar de prop aquell gra maleït, retocar-se el clatell girant lleument el coll, separar els llavis per veure't les juntes de les dents fent cara d'animal… Estirar-se aquell plec del vestit que fa lleig, mirar-se el darrera dels texans per si de cas. Tot això són coses molt personals que un no pot fer tenint companyia a l'elevador. Què faríem sense el mirall? Jo per exemple aprofito per fer-hi gimnàstica. Faig flexions de les cames, avall i amunt, avall i amunt, em poso les mans a la cintura amb els braços en gerra i moc el tronc lateralment sobre el seu eix acompanyant-me de les espatlles per fer-ne estiraments i corbo la columna en tots dos costats, esquerra i dreta. Son exercicis que no es poden dur a terme amb altres passatgers… a menys que viatgis amb una mestre joveneta d'aerobic en mallot! Però ara per ara mai m'hi he trobat. Per cert, calculeu bé la durada dels exercicis, que no us enxampi la veïneta del cinquè fent el ridícul...
Què és això de parlar del temps? A qui li importa el temps dins d'un ascensor? Plou als ascensors? Hi neva, hi fa vent? Quina ximpleria! I aquelles mirades perverses entre viatjants? I aquells pensaments de 'mira aquest quina corbata' o 'a on va aquesta amb aquest vestit'? Ai! Si les mirades i els pensaments parlessin! Jo tinc un costum… amb el peu agafo les deixalles que els veïns arraconen perquè no es vegin i les desplaço fins al centre del muntacàrregues perquè tothom guaiti lo porcs que arribem a ésser en un lloc tan privat, que ens porta a on volem gratuïtament sense preguntar-nos el perquè. Ah! per cert! A l'ascensor prohibit pujar-hi suat, deixar-se anar, fumar i escopir!