Tinc una edat

Ja fa molt de temps jo era petit. I de tan petit que era em vaig haver de fer gran. No suportava que tothom em menyspreés per la meva petitesa, encara que els avantatges de ser diminut pressionaven per no engrandir. Volia seguir sent aquell nen trapella que mai vaig ser, però em vaig convertir en l'home seriós que mai seré. Mentre dissertava interiorment entre seguir en el món dels menuts o obrir-me a la grandesa dels adults, de sobte vaig créixer i així m'he quedat. Sóc un nen gran. Tota la vida somiant ser madur i ara voldria tornar a ser el fruit: una criatura. La meva mare em deia: Què gran t'has fet… el meu fill em diu: pare, vols parar de fer el ruc! I és que tinc una edat...