divendres, 22 de juliol del 2011
Què de què?
I demà què? pensava ahir…. I avui m'he dit: Què de què? Perquè sempre haig de planejar el que faré si el que vaig fer ja no m'importa? Ja ha passat. No es pot corregir. Quin motiu m'empeny a recordar cap a endavant? Quina raó? Quina feblesa? Quina ignorància? …no té importància. Cap. Anirà o vindrà el proposat, succeirà el que succeirà o va succeir i prou. 'No li donis més voltes que ho entortolligaràs' m'he dit. I així ha estat. El més segur és que demà no recordi el que vaig fer abans d'ahir... I demà passat encara menys! Llavors, perquè capficarse en el futur? Perquè donar-li forma? Tot passa, tot esdevé. És una qüestió relativa al temps… d'una relativitat temporal abstracta e inaccessiblement subjacent. No podem fer-hi res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Passar com l'aigua del riu sota el pont, sempre igual i sempre diferent. Excel·lent apunt.
ResponEliminaSí, bon post!
ResponEliminaHome, ni una cosa ni l'altra...un poquet de planificació també va bé, dic jo...
ResponEliminaD'acord amb Vida, ni que siga per trobar-se una cervesa fresca a la nevera.
ResponEliminaBona conclusió, però faig una petita puntualització a "no podem fer-hi res": crec que sí podem fer alguna cosa i és recordar els errors d'ahir per poder evitar-los demà, i recordar també els encerts, per poder reviure la felicitat que ens donaren.
ResponEliminaSalut!
Molt apreciats amics del blog. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris als meus pensaments escrits. Els rebo amb molta alegria! El temps, no hi ha qui el pari... però si, s'en pot apendre!
ResponEliminaBé, el Woody Allen deia: "M'interessa el futur perquè és el lloc on passaré la resta de la meva vida"....Però ja tens raó, no hi ha res com el present ben viscut.
ResponElimina